El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

Parlem d'altres coses: la gestió privada de la T-Mobilitat



S’ha aprovat la T-Mobilitat. Un instrument perquè cada ciutadà pugui integrar la seva mobilitat en un sol títol. En principi una molt bona idea, sempre i quan hi hagi un lideratge públic.

Però com sempre en les majories de Govern, liderades per CiU i a vegades seguides acríticament per altres, no totes les bones idees es queden aquí. En aquest cas la T-Mobilitat ha estat adjudicada a un privat: La Caixa.

Sense que ni tant sols hagi passat pel consell d’administració de l’Autoritat Metropolitana del Transport, ni s’hagi vist el plec d’informació, ni les condicions ni l’adjudicació. Amb la decisió que prenen, com molt bé m’explicava la regidora de Barcelona Janet Sanz, hi ha diferents renúncies.  

1er.        Renuncia de control públic. Aquesta renuncia no es justifica per l’avenç tecnològic que suposa la targeta. L’Administració té capacitat suficient per liderar un procediment d’innovació tecnològica d’aquestes característiques perquè aquesta sigui propietat pública. Avenç tecnològic no ha d’implicar una major mercantilització d’un servei públic i d’un dret (a la mobilitat).

2.            Els usuaris del transport públic passen a ser clients del mercat de la mobilitat, on s’incorpora la mobilitat de gestió privada en concessió pública (com són autopistes i aparcaments).

3.            La formula post-pagament pot comportar riscos, ja que al funcionar com una targeta de crèdit molts usuaris que no paguin un cop vençut els terminis hagin de pagar interessos a qui ho gestiona (La Caixa), però també costos per l’administració que és qui acabarà assumint la morositat d’aquests.

4.            Tot el contracte s’hagi dissenyat perquè el privat sempre guanyi perquè qualsevol errors del sistema l’assumirà la part pública.

Sabem de les experiències desastroses en altres latituds. Sense anar més lluny el que ha succeït a Sydney ( http://m.smh.com.au/comment/opal-card-makes-public-transport-harder-less-fun-and-more-expensive-20141001-10oip1.html ). I a la vegada constato que cal una resposta clara i de rebuig com han plantejat la Plataforma Stop Pujades, on participa la PTP i FAVB, havent convocat una mobilització pel proper 9 d’octubre.

Aquests dies, mentre diuen que fan país, el país el van desmuntant. Aquesta és la realitat. O la realitat que es va construint (o deconstruint). I l’obligació d’una societat madura és parlar-ne.  
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment