El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

L’abdicació, l’obligació de canviar-ho tot

Fi d’etapa. La ruptura del pacte constitucional amb la sentència de 2010 sobre l’Estatut. Crisi financera, que esdevé crisi social, econòmica i democràtica des del moment en què es traspassen responsabilitats a la gent i es degraden drets mentre se salven bancs. Dinamiten el pacte social amb la reforma de l’article 135 de la Constitució que consagra que el primer és pagar el deute, molt per davant de preservar l’Estat de Benestar.

Però el que deu haver encès totes les llums d’alerta és la desfeta del bipartidisme a les darreres eleccions europees, quan no va arribar al 50% del vot per primer cop a la història.

L’abdicació, doncs, és el darrer servei del rei. És cert. És la reacció del règim. Una abdicació, que permet la successió i aparentar que s’obre una nova etapa amb el regnat de Felip VI.

Però la successió no pot ser un automatisme. És més que discutible la legitimitat del rei. Però, de forma injustificada, el rei va tenir darrera un pacte tàcit per uns, explícit per altres, de suport durant el seu regant. I ara? Té legitimitat Felip per ser Felip VI, si els pactes sobre els que es fonamenta la successió han saltat pels aires?

És per això que no es pot donar l’automatisme de la successió. Els símptomes d’esgotament arriben per totes bandes. I, per tant, s’hauria de produir un referèndum sobre la monarquia o, si no el volen fer, unes eleccions constituents per determinar si hi ha legitimitat per continuar sota la monarquia. Per saber si el concepte hereu és compatible amb un model democràtic.

En segon lloc, hauríem de sumar esforços entre tots aquells que creiem que el pacte constitucional no serveix. Per motius democràtics, socials o territorials és molta la gent i moltes les forces democràtiques i socials que no només diem prou, sinó que entenem que cal un escenari constituent.

Alguns voldran reproduir l’esquema antic, del pacte entre uns pocs, i el lideratge del nou rei com a element catalitzador de tots els malestars. Però això ni serveix ni ho acceptarem. Si volen nou rei, des de la legitimitat.
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment