El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

Sobre aliances i complicitats

He pogut anar a Sevilla quatre dies després que la presidenta de la Junta de Andalusia visités Catalunya. En aquesta trobada, he pogut compartir diagnòstic i converses amb diferents actors de l’esquerra andalusa. I he (re)descobert una Andalusia molt més càlida i interessada en el debat que els arriba de Catalunya del que molts podrien pensar. És cert que molesta -i molt- el discurs de l’Espanya subsidiada. És la forma menys intel·ligent d’encarar la crisis territorial que es suma a les múltiples crisis que viu avui l’Estat, la crisi democràtica, la social i l’econòmica, i la crisi entorn al cap d’Estat. Però en canvi, quan s’explica el que significa l’atac a l’autogovern que ha servit per millorar la vida de milions d’andalusos, hi ha una estreta coincidència d’anàlisi i d’interessos. He dit moltes vegades que de la mateixa manera que explica Naomi Klein que els enemics de l’Estat del Benestar mai desaprofiten una bona crisi per carregar-se’l, els enemics de l’autogovern, d’un govern més proper, tampoc desaprofiten una bona crisi per debilitar o eliminar els instruments que apropen les decisions als ciutadans i que configuren l’arquitectura institucional de l’Estat del benestar.

En una d’aquestes converses m’explicaven com el clima marca el debat que creen determinats grups mediàtics. Com a exemple, la declaració dels Morancos: van assumir amb normalitat el dret a decidir i de forma immediata van rebre la reprovació d’alguns mitjans de comunicació.

Explico això perquè tinc la impressió que a Catalunya es viu el debat nacional com si la correlació de forces a Espanya no tingués a veure amb la demanda catalana. Res més lluny de la realitat: estem on estem per la involució que viu la cultura política a Espanya. Però el que volem fer, exercir el dret a l’autodeterminació, necessitarà d’aliances i complicitats a la resta de l’Estat. I Andalusia és un lloc on trobar aliats, i no adversaris.
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment