El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

És hora de les responsabilitats: polítiques i penals


En una de les compareixences del governador del Banc d'Espanya, el 2009, Miguel Ángel Fernández Ordóñez (MAFO) va començar a donar lliçons sobre les reformes que s'havien de fer. Va parlar del sector financer? NO, en MAFO va considerar que teníem un sector financer a prova de ferro. Ell parlava de les reformes de les pensions, de la reforma laboral, de la necessitat d'introduir la gestió privada en el sector. Però del sector financer, ni parlar-ne.

En aquella mateixa compareixença li vaig preguntar si no pensava regular els salaris extravagants dels directius de la banca. Hi ha un problema moral amb els sous estratosfèrics dels banquers. Però hi ha també un criteri que el regulador hauria d'haver evitat: la remuneració en funció del risc que s'assumeix. La remuneració va en funció del risc. Però quan l'excés de risc té com a conseqüència pèrdues milionàries que s'acaben socialitzant, aquest risc assumit és socialitzat entre tots. Doncs bé, davant aquesta realitat MAFO va apreciar aquestes consideracions com una reflexió a tenir en compte sense fer absolutament res, ni al principi ni al final.

Aquests dies hem pogut llegir que el Banc d'Espanya va mirar cap a una altra banda davant els indicis de delicte que es van cometre a la banca (http://economia.elpais.com/economia/2013/01/05/actualidad/1357419212_751016.html).

Però no fa tant, molt poques veus van voler escoltar sobre la necessitat d'uns òrgans reguladors que controlessin, que evitessin riscos, que sobre endeutessin. Ara és tard per a algunes coses. Però és l´hora de les responsabilitats: les polítiques i les penals. És l'hora de denunciar que els mateixos que parlen de la necessitat de "reformes estructurals" siguin els que permeten aquest atracament del banc dolent que es queda amb béns pagats per tots i que després els acaba alienant, a preu de saldo, a favor d'un dels bancs que es queden amb les entitats petites amb ajuts dels contribuents.
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment