A continuació us transcric l'article que em van publicar el dijous 20 de setembre a El Punt Avui. 
 
Aquests dies hi ha qui em diu que la manifestació del 11 de setembre expressava una gran ingenuïtat: “aconseguir un estat propi és molt difícil, l’Estat no ho permetrà i la Unió Europea no té cap voluntat”. Per altra banda es repeteix que el pacte federal és impossible perquè l’Estat no vol. 

Les dificultats per anar més enllà del status quo són moltes. La manifestació expressa esgotament després de la sentència del Constitucional i les diferents respostes que es van produir - hostilitat del PP, indiferència del PSOE. Però no expressa ingenuïtat sinó confiança en la democràcia, en la idea que la força de la majoria és la que determina el futur. I és aquí on hem de situar el debat.

Cauríem en un error si entrem en la lògica del frontisme o en el simplisme que amb la independència es solucionarà tot. Tenim un problema compartit amb tot el sud d’Europa i és diu fracàs de la política de retallades. La paraula màgica de tot aquest debat no és independència, modestament crec que la paraula clau és més democràcia. 

Cal un gran acord per decidir quin país volem i quina relació volem tenir amb l’Estat, però també de quina manera i amb quina redistribució dels esforços volem sortir de la crisi. Aquesta és la millor resposta davant la històrica mobilització de la diada. CiU reclama el dret a decidir davant l’Estat però accepta la dictadura dels mercats i les imposicions de Madrid i de Brussel·les per desenvolupar un model de societat que desmunta les estructures de l’estat benestar que té Catalunya.  

Crec que cal aquest gran acord, polític i social, per determinar l’exercici del dret a decidir. I crec que per fer-hi front necessitem un Estat propi, que després es pugui federar, confederar o anar per lliure. Però el més elemental és construir aquest consens, i no buscar la drecera d’una convocatòria electoral que busqui plebiscitar el que hem de decidir entorn a una consulta. 

CiU no es pot amagar darrere d’unes eleccions avançades però si Artur Mas les convoca serà pel fracàs de la seva política econòmica. L’electorat haurà de respondre no només quina relació vol amb l’Estat sinó si les polítiques per sortir de la crisi són les adequades.