El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

el camí més recte... per acabar com Grècia






El camí més recte per acabar com Grècia



El camí més recte per acabar com Grècia. Aquest és el camí que hem pres amb les mesures anunciades per Rajoy. Mesures a canvi de ser intervinguts per rebre els 30.000 milions d’euros que necessita la banca, mesures que paguen els depenents, els aturats, els empleats públics, els que compren un producte independentment de la renda que tenen. Propostes que estan reblant el clau en una recessió prolongada, i que multiplica el patiment entre els més vulnerables. L’IVA té un efecte sobre el consum, en un moment que aquest està pel terra, i representa una pujada dels preus afectant a tots per igual. La retallada de sous, torna a carregar en contra dels empleats públics, tot i que és de sobres conegut que per cada euro que es retalla en la funció pública es deixa de recaptar 60 cèntims. La retallada en la prestació d’atur és ja totalment indecent, més quan s’explica que servirà per incentivar la recerca d’un lloc de treball. Es retallen les aportacions a les persones que atenen a les persones que no tenen garantida l’autonomia personal. Com si això no fos poc, es deixen endur pel populisme; reducció del 30% en el nombre de regidors –així es carreguen la pluralitat- i transferència de competències municipals a òrgans d’elecció indirecta com les diputacions. Aquestes polítiques combinen amb l’amnistia fiscal dels defraudadors fa que la situació sigui econòmicament insuportable, però que sigui moralment insostenible. El camí continua amb una política injusta, però també una política injusta, que ni estabilitza les finances i ens enfonsa més en la crisi.



Tot plegat es fa contravenint els compromisos electorals i enganyant a la gent. En un àtac frontal a l’Estat del Benestar, a l’Estat de Dret, i a les mateixes regles del joc democràtic. Si Rajoy s’atreveix, i ho fa amb tant descarament, és perquè es sent amb la impunitat per fer-ho. I perquè a més té el suport explícit d’en Duran i CiU i el suport implícit –si ens cenyim a la intervenció- d’en Rubalcaba. Mentrestant, el President Mas, es passeja per tot el món explicant que nosaltres si que som aplicats, posant com exemple el desastre econòmic de Portugal, quan el que hauria d’estar fent, si en realitat s’estima al país, és fer un front contra les polítiques d’austeritat, que tant ens estan ofegant.



En tot cas, avui, aquestes polítiques no es poden implementar sense l’aval de la ciutadania, entre altres coses, perquè qui ens governa, no es va presentar a les eleccions amb aquest programa. El memoràndum, les condicions del rescat, han de tenir l’aval de la ciutadania. I que si no és així del que parlem és d’un frau democràtic. Per això avui s’ha de convocar un referèndum entorn a la intervenció i les seves conseqüències. I si no és capaç que plegui i es convoquin eleccions.



El proper dissabte 21 de juliol ja s’han convocat mobilitzacions. I hem de sortir al carrer per dir que per aquí no passem. I aquest consens, en contra d’aquestes polítiques desastroses, ha de començar-se a construir ja.

COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment