Un dels darrers correus electrònics que vaig rebre a la bústia del mail del Parlament era una invitació, del Parlament de Catalunya, convidant-me a la missa en motiu de la Festivitat de Sant Tomàs Moro, patró dels polítics i dels governants, oficiada per Lluís Martínez Sistach, Cardenal Arquebisbe Metropolità de Barcelona. Tot i que amb aquesta invitació el Parlament trenca el principi d’aconfessionalitat de les administracions –una vegada més-,  vaig ubicar l’acte en un d’aquells moments que et porten a demanar a instàncies divines allò que els comuns mortals no poden fer. Sembla que alguns van veure en la missa una de les últimes opcions per restablir la crisi ètica, moral, i democràtica que estem vivint, tot i que de fet sona bastant estrafolari. Però una cosa és ser creient i l’altre és creure en la resurrecció de Sant Tomàs Moro. 

Confesso tenir fe en moltes coses, però ser un agnòstic quant a l’efectivitat d'oracions com aquesta. És més, crec que seria bo que les nostres institucions, en comptes de convocar misses, exigissin tot tipus de responsabilitats davant, per exemple, de la situació del nostre sector financer. Però sembla que aquesta és una via més complexa, com a mínim per alguns dels nostres representants polítics, que no permeten la creació de comissions d’investigació, ni tan sols la compareixença del beat Dívar, s’ofenen si demanes transparència pel cas Crespo o, després d’evidenciar-se el finançament irregular de CiU amb múltiples connexions amb el cas Palau, es neguen a donar explicacions.

Avui cal una reacció ètica, moral i democràtica que restableixi la confiança en la mateixa societat. Una confiança que és imprescindible per sortir de la crisi, però una confiança que no és possible trobar si tot allò que veiem és fosc, i a més no volen encendre els focus per saber què s'hi amaga darrere. Per això crec que el millor que podríem fer és el que molts ciutadans intentem: demanar explicacions i exigir responsabilitats. I una de les múltiples propostes és la creació d’una comissió d’investigació al Parlament, on entre altres coses, puguem parlar dels productes financers que han col·locat les entitats financeres, ja que sobre aquest tema el Parlament té àmplies competències en matèria de consum. L’exigència de responsabilitats als que han generat la crisi financera s'hauria de concretar en les explicacions que s'han de produir per part dels respresentats del sector financer i de qui l'havia de supervisar. Després les responsabilitats. I que aquestes responsabilitats siguin polítiques i judicials tant patrimonials com penals. Veurem on podem arribar. Sincerament, crec que el millor favor que li podrien fer a la política i als seus governants, no és pas passar per missa el proper 14 de juny. El millor favor que ens podríem fer és acabar amb aquest maleit sentiment d’impunitat que ho envaeix tot.