El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

lliçons de Grècia




Amb l'ai el cor. Grècia es queda. Hem salvat el projecte europeu. Aquests són alguns dels titulars que hem pogut llegir abans i després de les eleccions gregues. Però la realitat és que Europa, o millor dit, les institucions europees, mai s'han allunyat tant del somni europeu, amb una pràctica de xantatge i coacció absolutament inacceptable. Unes institucions europees que han dit que la opció de canvi equivalia a sortir d'Europa, malgrat que el que buscaven aquestes opcions de canvi era la d'unes polítiques desastroses. No sé quin hauria estat el resultat sense el joc brut de lestablishment, però el que si podem afirmar és que malgrat que shan superat tots els límits del que és acceptable en democràcia, és molta la gent que ha optat perquè Grècia i Europa giressin. I és aquesta demanada la que ha fet que a Europa es parli per primer cop de la necessitat de renegociar el memoràndum.



El xoc de trens. Aquesta és lestratègia alemanya, i la daquells que llastimosament han aplaudit les polítiques dausteritat, encara que anés contra dels seus interessos. Dos trens que avencen a una velocitat de vertigen, i on el govern alemany sempre calcula que qui té al davant, en l´últim segon s'apartarà de la via. I és en aquesta estratègia quan la millor notícia per tots plegats seria que a Grècia, beneficiant a Europa i a Catalunya, algú forcés a fer que sigui la doctrina Merkel la que saparti. Avui, un euro sense política fiscal, ni unió bancària ni banc central, pot beneficiar a curt termini a aquells que col·loquen el seu diner a preu zero. Però aquests beneficis es fa sobre les esquenes dels nostres drets. És en aquest marc que la millor notícia és que algú faci entendre als alemanys que o renegocien, o no hi ha sortida. I aquesta era loportunitat que sobira amb Grècia, i aquest és lescenari que hem de forçar, fent entendre duna vegada que el pitjor que li pot passar a Europa es continuar sense canviar res.





Els propers dies ens tornaran a dir que el que és valent és retallar drets. I que cal tornar a aplicar les injustes i inútils polítiques d'austeritat. Fins i tot tornaran a explicar-nos que hem estirat més el braç que la màniga, malgrat que el nostres problemes deriven del sector financer. I després d'ampliar el crèdit a la banca, posaran l'accent amb la necessitat de contenir la despesa pública. I així, pas a pas, caminant cap al desastre total. Però algun dia que el problema no és que s'equivoquin, és que el seu error té conseqüències sobre les nostres vides i la dels nostres fills.  I que avui, ja no nhi ha prou en protestar, dir no o expressar el rebuig. Cal construir una alternativa política. I lalternativa es decideix, sense anar més lluny, el proper dijous al Congrés, i només es pot construir entre aquells que ens oposem al Pacte Fiscal que ens imposa la UE. Lliçons gregues.
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment