Felicitats President
Felicitats President. Té l’extraordinària habilitat de vendre com a nou el que és antic. Felicitats President, és capaç amb una mica de fum acabar per tapar les seves vergonyes. Fins ara tota l’acció del Govern Mas cap a les famílies amb risc de ser desnonades ha estat les polítiques de Felip Puig. Ni lleis. Ni pressupostos. La única cosa que ha fet el Govern és mantenir l’instrument que es va crear pel govern anterior, OFIDEUTE, un servei d’assessorament sobre el deute hipotecari, però l’han mantingut sense recursos, ni autoritat, ni mitjans. Però ahir es despengen amb una proposta per garantir la mediació i aconsegueixen vendre com a nou allò que ja existeix. Sembla com si no haguessin retallat totes les partides d’ajut per l’accés a l’habitatge. Felicitats President Mas. Són capaços de vendre fum gràcies a la política comunicativa acompanyada de partides d’ajuts als mitjans que sembla que no han patit cap retallada. Només així s’explica com poden fer creïble el que és impossible; fer menys amb més.
Ara bé, si volen millorar la vida de la gent, potser és hora que s’atreveixin a aprovar un text legal que permeti la dació en pagament –en contra del criteri d’allò que ha votat CiU, PSOE i PP-. Si volen anar més enllà, per primer cop l’administració té majoria als consells d’administració de diferents entitats participades pel FROB – Catalunya Caixa, Unnim, Caixa Nova, Caixa Galicia...-, i podrien imposar que en aquestes entitats s’aturin tots els processos de desnonaments d’execucions hipotecàries referides a habitatges de primera residència i es garanteixi la dació de l’habitatge com a pagament.

En els últims processos electorals s'ha produït un denominador comú. És l'escenari actual, el de la impotència, el que fa emergir amb més força que mai una autèntica crisi de representació. Una crisi que afecta especialment a un electorat d'esquerres que se sent desorientat o orfe al no trobar en l'alternativa progressista, un canal que expressi un projecte d'emancipació. Així, elecció rere d'elecció, després de la decepció d'una esquerra que va acabar per copiar les receptes de la dreta, es vaticina la victòria d'aquells que protagonitzen la refundació ja no del capitalisme, sinó de l'Estat del benestar. I poden guanyar sense rebre gaires més suports que abans. La seva gran victòria és haver-se quedat sense contrincant. I en paral•lel emergeix una ona d'indignació.
Crec que és en aquest context, i a les portes del 15-O on haig de dir que afortunadament avui construïm la política des de múltiples trinxeres. Hi ha exemples en l'organització de la societat civil, com la trinxera que suposa una cooperativa de consum, organització capaç de crear petits espais de llibertat i democràcia al marge de la política establerta. O mil maneres d’organitzar-se i teixir societat. Però al costa d’això crec que és bo recordar que no ocupar espais de representació pública significa deixar en mans d'uns altres aquells terrenys que són la columna vertebral d'un projecte social i individual: l'educació, la sanitat, la cultura. I la lògica d'aquests altres estem veient que és la mercantilització dels nostres drets. No ens podem permetre el luxe de deixar d'ocupar aquests espais de presa de decisió, que van des de l'associació de famílies a l'escola dels nostres fills fins a l'espai institucional. Cal reinventar la manera de fer política.
Perquè això sigui possible necessitem una democràcia que permeti l'accés a la informació. Una democràcia que no busqui persones que consumeixen la seva quota de participació cada quatre anys perquè després es faci amb el seu vot el que als representants els plagui. Són aquestes propostes les que han d'entrar amb força en la societat, en les institucions, però afegeixo, més enllà d'aquestes. Necessitem una reforma de la política amb l'objectiu de passar d'una democràcia purament representativa a una democràcia deliberativa, d'un govern que no escolta a un govern que fomenta la participació ciutadana, d'una administració opaca a una administració amb les parets de cristall. És fonamental per poder governar l'economia tenir instruments per governar la política.
I tot això significa una reinvenció del que és públic, alguna cosa que va més enllà dels béns i drets que ha de garantir el conjunt de les administracions. David Marquand ho ha descrit des de la perspectiva dels valors i l'ètica, com alguna cosa molt més intangible que la mera suma de les parts del sector públic. Explica que «és una dimensió de la vida lligada al concepte d'interès públic, inspirada en els valors de ciutadania, equitat i servei». Això suposa avançar cap a una democràcia deliberativa, que comporta discussió i decisió, implicant per tant als afectats en les decisions que prenen els seus representants. La idea, sens dubte, s'allunya del concepte de ciutadà com a usuari puntual, amb prou feines com a votant, de les institucions democràtiques.

Són les 10 del matí i comença el debat de política general. El president de la Generalitat exposa el seu relat. I de cop es treu de la màniga un impost sobre les grans fortunes. La proposta és inconcreta però aconsegueix atraure tots els titulars, aconseguint centrar l’atenció mediàtica, encara que una setmana després de la proposta no hi ha res de res. Era una proposta “fum”. L’únic objectiu era centrar l’atenció en aquest esquer, però sense canviar res, aconseguint centrar els titulars encara que no serveixi per governar la realitat. Una setmana després en Mas anuncia que es retira la paga extra de nadal de tots els membres del govern. I així ja té el globus sonda que li permet mantenir el pols amb els professional i potser, ara amb el globus sonda del conseller Andre Mas-Colell, retirar la paga extra de tots els empleats públics independentment del sou que tinguin. És el nou estil del President Mas. Fum, fum, fum, i així intenta que no veiem els incendis. Al mes pur estil Zapatero la política de CiU, incapaç de millorar la realitat, busca un cop d’efecte que li permeti respirar mediàticament a cada ple, per així poder portar a la pràctica la seva política.
Tot plegat passa en el pitjor mes de setembre en quinze anys pel que fa a les dades d’atur. Les retallades en salut tenen a tot el sector en peu de guerra. I la incapacitat del govern Mas de demanar més a determinats sectors intocables de la nostra societat, fa que l’únic camí sigui el de retallades, menys drets, més atur, per al final acabar generant dèficit. Però CiU és incapaç de fer girar el timó, prefereix continuar amb el seu dogmatisme ultraliberal i ranci, encara que a tota Europa, a Espanya i a Catalunya aquest camí s’estigui demostrant absolutament inútil. Un estil que el porta inexorablement a ni tan sols contestar allò que se’ls proposa. Prefereixen anar sembrant el país de xantatges a un sector i l’altre, que encarar un debat seré sobre el model de serveis públics, sobre quins són els límits de les retallades, sobre quin és el model fiscal i com garantim un major esforç dels sectors de l’economia especulativa. I així, anar fent, anar seguint. De cop d’efecte en cop d’efecte, de globus sonda a titular.