Prepotents
Ens governa una dreta prepotent. Aquesta és la conclusió que en trec de l’actitud del president Mas en el debat de política general.
Quan un encara un debat busca arguments, avalua el que està passant i planteja propostes. I espera que l’altra el replicarà, i que et posaràs d’acord o no, però que acabaràs discutint, contraposant dades i arguments. Però no esperes les desqualificacions i els prejudicis perquè, al cap i a la fi, es tracta del President de la Generalitat.
El que no m’esperava és que quan es donen arguments que formen part del debat econòmic a mig planeta, com que cal condicionar la reducció del dèficit a la reactivació de l’economia i que és necessària una política de redistribució de la riquesa per garantir els serveis bàsics, el President ho desqualifiqui amb actitud prepotent acusant-nos de fer un discurs tronat.
Li proposem al president una fiscalitat més justa i diu que és una proposta tronada. Li proposem al president polítiques que es fan als països més avançats d’Europa i resulta que és també una proposta tronada. Li parlem de medi ambient i de fiscalitat verda, i resulta que és propi d’una força política rovellada.
En qualsevol cas, tant tronat com el que proposen economistes de reconegut prestigi com Krugman i Stiglitz, o polítics com Jacques Delors i Gordon Brown, o fins i tot la senyora Lagarde, directora del FMI, que recentment ha declarat que “el risc de sacrificar el creixement, en ares de la reducció del dèficit, pot fer que el malalt se’ns mori abans de curar-se”.
Mentre que a mitja Europa el debat és sobre retallar o redistribuir, fent que paguin els més rics, resulta que a Catalunya no. Perquè al cap i a la fi la proposta d’impost sobre les grans fortunes no és una proposta, sino un titular de premsa per tapar el debat sobre les retallades, sense conseqüències reals, doncs resulta que Mas no va fer una proposta de Govern sinó un simple suggeriment al Govern de l’Estat que surti de les eleccions.
Quan li diem al president que hi ha un altre camí ens acaba acusant de voler una economia centralitzada. Proposes una política alternativa a la seva i et surten amb l’URSS !?. És sorprenent que el senyor Mas es deixi emportar pel reflex condicionat de la dreta més rància. El president hauria de saber que forces com Iniciativa són avui les que governen al land més ric d’Alemanya, Baden Wuttenberg, a Milà o a la regió italiana de la Puglia, i que aspiren a formar part de coalicions de Govern a Itàlia, Alemanya o França.
El President de la Generalitat no vol escoltar. El més greu no és que no vulgui escoltar el nostre grup. El més greu és que no escolta a totes les veus que critiquen les seves polítiques: a la Teresa Crespo, presidenta del Consell Assessor en Polítiques Socials i Familiars del Govern; al Miquel Vilardell, del Col•legi de Metges; a les entitats que lluiten contra la pobresa; a les associacions de pares i mares; als sindicats que reclamen un pacte per l’ocupació i la protecció social; als metges que denuncien que les retallades estan afectant al moll de l’os de l’Estat del Benestar.
El problema ja no són només les retallades. Tenim un problema afegit: un president i un govern prepotents.
En Mas proposa el camí de l’ajust i les retallades. Nosaltres proposem propostes per repartir de forma justa l’esforç per sortir de la crisi, fent que els recursos que provenen de l’economia especulativa i contaminant reverteixin en la millora dels serveis públics.
Per això seria bo que com a mínim deixin que la ciutadania pugui triar el model de serveis públics i quin finançament vol per aquests serveis. En Mas sempre parla de la majoria silenciosa que l’acompanya. Doncs bé, que deixi que el país pugui decidir.
Sempre, però més en temps de crisi la prepotència és un error. Els responsables polítiques han de saber d’escoltar, també el senyor Mas.

Sembla que CiU pretén portar els pressupostos al Parlament un cop s’hagin celebrat les eleccions generals. El govern dels millors intenta d’aquesta manera repetir el guió que ve aplicant des que va guanyar les darreres eleccions. A les darreres eleccions al Parlament va amagar les retallades. I a les següents eleccions, a les municipals, va esperar que aquestes es celebressin per presentar els pressupostos i posar negre sobre blanc a qui afectarien les retallades. L’estiu ha servit per calentar motors, per assenyalar culpables –els perceptors de la RMI. Però a les portes de les eleccions generals sembla que volen centrar el debat amb la “transició catalana”, intentant ocultar la seva agenda social. I si per fer-ho cal endarrerir la presentació del Pressupost al Govern no se li cauran els anells.

Lamentablement aquesta no és una actitud aïllada. El problema és que mentre es reclama respecte pel Parlament alguns porten un temps no respectant-lo gaire. La tramitació de les lleis òmnibus s’està fent sense donar veu a multitud d’entitats i associacions. Però fins i tot aquells que han pogut comparèixer ho han hagut de fer a corre cuita, despatxant-ho en cinc minuts i en una tramitació amb caràcter d’urgència. L’altra exemple és el del ple monogràfic per tractar la reforma constitucional. Vam aconseguir les 27 signatures que obliguen a convocar un ple monogràfic. Però sembla que sobre la reforma constitucional millor no parlar-ne més. O millor encara, potser els bons del Govern del millors prefereixen portar-ho més enllà del debat de política general o fer-ho coincidir. Així potser eviten que parlem de les seves retallades.

L’avantatge és que aquest cop a CiU li ha sortit un adversari. Lamentablement no es tracta d’una oposició coordinada per plantar cara a les seves retallades –a vegades sembla que entrem en una incomprensible competició per veure qui s’ha d’acabar entenent amb CiU-. L’adversari de CiU alhora de posposar la presentació dels pressupostos és el compliment de la llei. La llei de finances públiques obliga a presentar els pressupostos de forma que puguin tramitar-se abans d’acabar l’any. I si es presenten després del 20 de novembre no hi haurà temps que es pugui tramitar. D’aquí ve la nostra intenció de presentar una interpel•lació per garantir una cosa tan simple com que el Govern compleixi els terminis i presenti els pressupostos.

Els intocables d’Artur Mas
Més de quaranta urgències tancades, però ens expliquen que només les que tenen un menor ús. I les conseqüències pels usuaris és que s’hauran de desplaçar a un altre poble perquè els atenguin. Els receptors de la RMI ara cobraran menys, i molts d’ells ni tan sols els ha arribat els poc més de 400 euros que cobraven . La justificació és que hi ha casos de frau. Ja ho va explicar el conseller Mena, sense dades, però farcit d’anècdotes de les que feia categoria. Masses serveis públics. Masses prestacions. Hem d’aprimar l’administració. Vivim per damunt de les nostres possibilitats, no ens ho podem permetre. Del que es tracta és d’aprimar –degradar- l’administració i els serveis públics. I si hi ha algú que és perceptor d’una prestació se’l responsabilitza d’estar gastant diners de tots. Així, anem farcint d’estereotips, anem acusant als sectors més vulnerables, ho anem deixant tot en mans del sector privat, amb constants apel•lacions que acaben responsabilitzant als de sempre. I a cada entrevista, en moltes rodes de premsa, acabem intentant fugint del dit acusador que sempre cau –quina casualitat- sobre els més febles.
Mentre tot això passa els intocables s’ho miren des de la barrera, perquè ningú els demana res. Les rendes altes que han deixat de pagar impostos els darrers anys (amb l’eliminació de l’impost de patrimoni o el de successions) descansen una mica més tranquil•les quan el ministre Blanco diu que no hi ha temps per pujar-li els impostos. Aquells que tenen els seus diners a una SICAV saben que des de fa molts anys, gràcies a un acord entre CiU i PSOE, ja no tenen inspeccions d’Hisenda. Algú va fer una bona feina perquè visquessin més tranquils. Els que tenen els quartos als paradisos fiscal tenen la certesa que a casa nostra mai es farà públic un llistat amb els que tenen en aquests llocs les seves fortunes. Els titular de les elèctriques dormen tranquils perquè ningú parla dels beneficis caiguts del cel –entorn als 5.000 milions d’euros- per una mala regulació. Si algú ho explica o fan guerra retiren la publicitat i així tots més tranquils.
Els intocables de les sicav, els intocables de les elèctriques, l’intocable que té els quartos a Suiza o Liechtenstein s’han escandalitzat amb els exemples d’en Mena. No ens ho podem permetre, quina barra! haurà exclamat. Però del que es tracta és de donar-li la volta. Volem que a les entrevistes, en els debats, en les discussions es parli una mica més d’ells. De no tolerar-ho. De rebel•lar-se. I de dir que ja n’hi ha prou. Que l’esforç no es pot repartir de forma tan inequitativa. Que no es pot tolerar.