En la meva intervenció al Parlament dimecres passat sobre la nova estructura del Govern català vaig expressar al president Artur Mas la preocupació perquè detecto en el nou Executiu partidisme i també una mica de falta de rigor, quan es comença a defensar més els interessos privats que els públics.
Cap a on s’orienta el seu Govern i quins interessos defensa? I aquí és on hi ha un element molt preocupant: el nou Govern ha començat a aparèixer associat al servei dels interessos privats. És absolutament sorprenent que a la mateixa vegada que Artur Mas i altres membres del seu Govern parlin de retallades i alhora asseguri que hi ha diners per eliminar impostos perquè les persones que hereten 2, 3, 4 o 5 milions d’euros deixin de pagar l’impost de successions, o perquè qui té una mútua pugui desgravar, o perquè noves escoles que separen nens i nenes pugin incorporar.se com escoles concertades.
L’exemple més cru que aquest nou Govern comença a governar per a minories –i CiU es va estirar els cabells quan ho vaig dir dimecres al Parlament- és haver posat al front del departament de Salut, Boi Ruiz, el representant i defensor de la patronal dels hospitals privats. En una de les seves primeres entrevistes la principal proposta va ser recomanar els catalans i catalanes que ens fem d’una mútua privada mentre anunciava que havia de retallar la cartera de serveis que ofereix la sanitat pública. Jo agrairia al senyor Boi Ruiz que no utilitzi el seu càrrec per fer d’agent comercial de les mútues, perquè aquestes tenen prou diners per fer-se la seva pròpia publicitat. A més, crec que un conseller de Salut el primer que ha de fer és defensar i vetllar per la sanitat pública. Boi Ruiz, però, s’ha descarat en aquests pocs dies al front de Salut com un senyor més preocupat pels interessos de la sanitat privada.
Mas vol reduir un 10% la despesa de la Gneralitat. Hi ha instruments per reduir la despesa i per augmentar els ingressos, però hi ha ideologisme en un Govern que parla molt de reduir el dèficit i que resulta que tres de les principals propostes que ha fet estan en la lògica dels interessos privats: donar-se d’alta d’una mútua privada, eliminació de l’impost de successions i que escoles d’elit que separen nens i nenes s’incorporin al concert.
Amb el que hem sentit i llegit aquestes primeres setmanes des del nou Govern d’Artur Mas no sembla que vagin a governar per a la majoria social que els va donar suport electoral, sinó més aviat que ho faran per a unes minories. Per això crec que continuaran estirant-se els cabells en noves intervencions meves al Parlament. Perquè els penso recordar, els agradi o no, que han de governar per a la majoria.
Per altra banda, el que no ha sorprès és la separació de causes dictades en la instrucció del Cas Palau. Hi ha cas Palau i el cas del finançament irregular de CdC. I qui desentona, i molt, és el nou Govern de CiU, que dona més credibilitat a les declaracions de Millet i Montull exonerant a Osàcar i Colom, que el que acredita Hisenda i la Fiscalia. Què hauria passat si això mateix ho fes un altre Govern?

La prova del cotó: la dació en pagament

Un dels pocs compromisos , potser l’únic, que vam aconseguir arrencar a en Mas en el debat d’investidura va ser el de modificar la legislació hipotecària. L’objectiu: evitar que qui perd el pis hagi de pagar el bé hipotecat la resta de la seva vida. Amb aquest fi, avui ens hem vist amb entitats i associacions de gent afectada per la hipoteca. No era el primer cop que ho fèiem. Hem compartit la proposta que hem presentat al Parlament. Una proposta realitzada en multitud d’ocasions, però que ara es situa com una de les prioritats en la legislatura que ara s’obre. Una proposta que evita el sobreendeutament, que afecta a aquelles persones afectades pel seu habitatge habitual, que regula la dació en pagament, però que també cerca situacions alternatives en les que la persona que perd l’habitatge pugui continuar amb un arrendament, o amb un usdefruit vitalici, o altra tipus de fórmules que s’estan realitzant. La proposta afectaria a totes aquelles persones que entren en un procés d’execució hipotecària. Un cop registrada la proposta en el seu tràmit podrem veure si van de debò i el compromís d’en Mas era alguna cosa més que bones paraules.
... I ens hem estalviat 3 milions d’euros

Més enllà d’aquest compromís el Govern de CiU, ha complert la seva primera promesa, la reducció dràstica del Govern suposa un estalvi de... 3 milions d’euros. És curiós com es pot insistir tan en un missatge, el de la reducció de càrrecs, per al final estalviar-te 3 milions, per després procedir a eliminar l’impost de successions per qui hereta milions d’euros, deixant de recaptar 400 milions d’euros l’any. . I tot sense deixar de deixar d’insistir que caldrà fer retallades. En Mas sembla voler fer realitat la pitjor de les nostres temences. El Govern que amb els vots de molts fa polítiques per molt pocs.
Quina perla de rei

Però les perles de la setmana són altres. La primera va sobre el Jutge Solaz. Ahir, quan tornava de Cambrils escoltava a la ràdio que el jutge ha de deixar el cas Palau, i això podria suposar que s’endarrereixi la instrucció del cas Palau. Que s’endarrereixi més? I de l’acusació de la fiscalia i hisenda sobre el finançament irregular de CiU? Millor no en parlem. No sigui cas que algú es molesti. Ara bé, la perla, i no de la setmana sinó de l’any és el discurs del rei. En la seva homilia aquest demanava coratge i esforços a l’hora de fer reformes que afecten a treballadors, pensionistes, però no va demanar cap esforç a qui més té. El rei va prendre partit. No és nou, però aquest cop és especialment greu quan s’alineà amb determinats sectors que demanen esforços a qui menys té sense exigir res a qui més especula. De fet, la Núria Buenaventura ja ha preguntat al Govern espanyol sobre quina opinió li mereix l’extralimitació del discurs del rei. Per preguntar que no quedi, ara bé, quina perla de rei!