El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

El jorn dels miserables

Un bon dia d’estiu miro la definició de la paraula “miserable” al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans. Hi trobo el següent: “Extraordinàriament gasiu. No us donarà ni un cèntim: és un miserable”. Al Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana trobo “Que mereix el menyspreu, la indignació, per la seva abjecció, vilesa”. Al diari trobo el titular següent: “La Generalitat admite que 50.000 personas siguen sin renta mínima”, i al cos de la notícia “No creo que nos hayamos equivocado, aseguró ayer el secretario general del Departamento de Empresa y Ocupación. Enric Colet.” Milers de persones han deixat de cobrar el mínim per subsistir, 420 euros, perquè el govern convergent ha decidit canviar els criteris d’accés a la Renda Mínima d’Inserció i deixar el 45% dels receptors sense cap prestació. Aquesta és la plasmació pràctica de la definició que havia trobat abans als diccionaris per a la paraula “miserable”.
Diuen que volen regularitzar la situació de la gent, però els serveis d’atenció que ha de regularitzar la situació de les persones afectades no donen l’abast. Moltes persones passen dies sencers trucant sense que ningú els despengi el telèfon. Com si això no fos poc, el responsable del disseny del procés diu que la decisió de fer-ho el mes d’agost està presa “a consciència”, “sabent que hi hauria gent que podria patir una mica”. Cal que el senyor Enric Colet sàpiga que aquestes persones pateixen diàriament i que amb la seva mesura no pateixen una mica sinó que ni tan sols tenen els mínims recursos per alimentar les criatures que en depenen.
Per què el govern dels “millors” retalla els ajuts a qui més els necessita? Per què fa servir un argument tan poc creïble com el de la lluita contra el frau? Per què no lluita contra el frau allà on de debò és necessari, fent que qui més té més pagui, i concertant estratègies amb l’Estat per evitar el frau fiscal de les grans fortunes? Senzillament perquè no és el govern dels millors, és el govern per als millor situats econòmicament. Aquests no pateixen gens ni mica amb el govern del senyor Mas. Per a la resta, retallades. És el jorn des miserables.
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

El Periódico de El Prat ha dit...

Masacran a los pobres. Es la misma estrategia que se utilizaba en los campos de concentracion nazis antes de que inventara el gaseado industrial.
Dejar que se murieran solos poco a poco.