El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

Primeres impressions electorals

En la segona part del blog volia fer una breu valoració de les eleccions. M’agradaria fer-ho a partir de dues experiències. La primera d’elles és a l’entrada d’un bar i el cambrer em reconeix. “Hola Herrera”, i comencem a parlar. A parlar de què ha passat. A dir-me que tot el mapa és blau. Que està preocupat. De la indecent legislació hipotecària que tenim. I al final em confessa que el diumenge, estant tip de tot, amb sentiment d’impotència, davant de la impossibilitat de construir una alternativa decideix no anar a votar.
Surto d’una trobada, amb uns amics, una d’elles molt activa durant l’acampada, em diu que “la política s’ha posat molt txunga”, però amb una sorprenent distància sentimental i analítica com si el que acaba de passar no tingués connexió amb la seva vida quotidiana, l’escola on portarà el seu fill o l’hospital per on acabarà passant tard o d’hora.
Començo amb aquesta petita crònica de vida. Podria haver començat amb molta de la gent que m’ha fet comentaris entorn als resultat. O podria refugiar-me en uns resultats globalment positius, i a la vegada desiguals, amb bones notícies, però també algunes males notícies que deriven de la nit electoral. És cert que el resultat electoral és satisfactori tot i tenir males notícies en la nit electoral, però ens permet que des de l’esquerra verda continuem tenint projecte estratègic i un horitzó.
Però a la vegada, el moment mereix més ambició, i saber quins són els deures que hem de fer per construir una alternativa, no només a CiU o al PP o a les polítiques conservadores que s’han fet des del PSOE, sinó a una sortida de la crisi cada cop més injusta. I les dues petites experiències demostren que en un moment d’enuig, de cabreig, també d’indignació, si alguna cosa ha fallat ha estat la canalització cap a la política per construir alternatives.
La manera de superar aquest escenari requereix trencar el tòpic que acaba homologant totes les forces polítiques, quan el que defensa cadascú al Parlament és ben diferent. Però per altra banda, des de marcs partidaris hem d’aprendre a treballar d’una altra manera. Ens cal més capil•laritat social, i això vol dir entendre que aquest és el repte, el principal repte d’una força política que es reclama transformadora. Hem d’entendre que avui es pot construir alternatives des de l’articulació social, més enllà de l’àmbit institucional, i aquí és on els partits polítics han d’esmerçar esforços. Però a la vegada, cal que el conjunt de la societat assumeixi que no podem permetre el luxe com a ciutadans crítics que la correlació de forces sigui tan desigual a les institucions.
Aquesta és la feina que ens toca fer. A ICV no ho podem fer sols. Però a la vegada, crec que sense nosaltres, fer-ho és més difícil. Aquest és el repte d’uns anys que seran difícils, molt difícils, però que necessiten de l’articulació d’aliances i sinèrgies que ens permetin construir alternatives de futur a un model injust.
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment

1 comentarios:

Indignada ha dit...

El mapa tenyit de blau es procupant sr Herrera. I a Europa també! sembla que la dreta avança imparable. Significarà això que encara ens treuran més drets dels que teniem?