El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

Lliçons de Fukushima

Témer l’energia nuclear és com témer un eclipsi de sol, no es pot encarar el debat sense apriorisme, el debat nuclear s’ha de fer sense ideologia de pel mig. Frases com aquestes s’han dit des de tots els racons. Fa un any el Ministre Sebastián, fa tres setmanes CiU i PSOE posant-se d’acord perquè les centrals nuclears no tinguin límit en la seva vida útil. Però el que aquests dies ha passat al Japó ha capgirat la situació; ja no es pot dir opinar amb tanta lleugeresa entorn a l’energia nuclear.

A Fukishima, un cop més, es demostra que un imprevist ens pot fer extraordinàriament vulnerables. Com a Harrisburg al 1979, a Txernóbil al 1986, a Vandellós vam estar a molt poc de patir un greu accident nuclear el 1989. Després, el 1999, es va produir un greu accident a la fàbrica de tractament experimental de Tokaimura, amb més d320.000 persones evacuades.

En tots els casos, un imprevist, en forma d’error humà o de circumstància extraordinària i no prevista, va fer que estiguéssim fregant, i en algun cas, tocant la catàstrofe. Ara, la central de Kukishima ha aguantat l’embranzida del terratrèmol i el tsunami posterior, però no així els equips auxiliars que han de garantir la parada del nucli. I així, per un escenari no previst, avui estem al límit de la catàstrofe més absoluta, deixant tot un territori i milers de vides hipotecades per centenars d’anys… Aquest és el problema de l’energia nuclear. Una energia cara –no expliquen que els costos només són assumits per un privat quan l’administració paga la construcció, el desmantellament de la planta, es fa càrrec de l’assegurança o se’n cuida de la gestió dels residus-; una tecnologia que no sap que fer amb els residus perillosíssims que genera; i el que es més greu, una opció que suposa assumir riscos extraordinaris, riscos absoluts en cas d’accident.

Desgraciadament ha calgut un nou accident perquè les coses es posin al seu lloc. Perquè així sigui ens calen governs que opinin. És increïble que encara no sapiguem que opina el President de la Generalitat. El que necessitem és un debat i uns govern responsables, que no ens intentin resoldre tot amb un simple i recorrent increment de les mesures de seguretat. Per molt que s’incrementin, sempre hi haurà un imprevist, la ruptura d’un embassament, un accident aeri, un atemptat, qualsevol circumstància no prevista, que podrà posar en joc la vida de molta gent. I per això cal que diguin fins quan operen les nostres plantes i que obrin el debat per saber com i quan tanquem les centrals nuclears. Amb rigor, amb un pla pont, desviant recursos de l’energia nuclear a l’estalvi, l’eficiència i les energies renovables, però garantint que en la propera dècada no necessitem de centrals nuclears degradades.

Que Catalunya no sigui com el País Valencia

En un altre ordre de coses, i entorn al cas Palau, la imputació del tresorer de CiU crec que suposa, com bé va explicar la Dolors Camats, que ara hi ha un altre cas palau, el que estava vinculat al finançament irregular de CiU. Doncs bé, només demano una cosa, que Catalunya no sigui com València, i que el nostre President, el de la Generalitat, que també ho és de la federació de CiU, s’expliqui i que ho faci de forma immediata.
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

El Periódico de El Prat ha dit...

Japon tiene tantas centrales nucleares para no depender de las petroleras americanas, igual que Francia.
La independecia tiene esos costes, en todo caso el incidente de Fukishima esta siendo magnificado por los medios afines al gobierno americano, es decir por las petroleras.
Las centrales son seguras y podrían serlo todavia mas, construyendolas bajo tierra o en le fondo del mar. Tambien con sistemas de refrigeración alternativos y de seguridad como tanques de nitrogeno liquido.

David González Caballero ha dit...

Vivo en Sant Carles de la Ràpita, cerca de Ascó i Vandellós. Nunca he tneido ningún problema con las nucleares pero ahora querían poner un cementerio nuclear. ¡Eso sí que no!