El bloc d'en Joan Herrera

Començo el bloc presentant-me: Sóc el Joan Herrera. Tinc 43 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Vaig estudiar a l’escola Ton i Guida del barri de Roquetes. I després al Joan d'Austria, a la Verneda...

Apunts bancaris i alguna cosa més

Aquesta setmana s’ha perdut una votació sonada al Congrés dels Diputats. PSOE, PP, PNV i CiU van rebutjar la possibilitat de poder amortitzar la hipoteca amb l’entrega del teu pis. En els darrers anys milers de persones no només han perdut el pis, sinó que a més l’han perdut a un valor molt inferior al preu que el van taxar, i han quedat endeutats de per vida. De fet, aquest va ser un dels temes que vaig emplaçar al nou president de la Generalitat a posar en agenda, i no es va tancar en banda. Dos mesos després, sembla que aquell compromís no sigui capaç d’agafar el pont aeri o el tren fins Madrid. I no passa res.

Aquesta negativa s’ha produït els mateixos dies en que s’inicia un procés per reformar el sector financer, amb la bancarització de les caixes. I ho farem comprant actius, des de l’administració, perquè al final arribin especuladors vestits d’inversors es facin amb moltes d’aquestes caixes a preu de saldo. I quan s’aprova l’operació, s’exigeix que les caixes inverteixin en elles mateixes abans d’hora (Basilea III ho reclama fer-ho un any i mig després), fent que els recursos que en altres circumstàncies podrien anar a parar crèdit ara hagin d’a.nar a proveir fonts propis.

Explico això perquè sovint la política s’associa a debats que no són ni els més transcendents ni els menys rellevants per la vida de la gent. Escric el que ha succeït perquè trobo que quan hi ha tant desequilibri en el tracte cap a uns (entitats financeres) i cap als altres (ciutadans) com a mínim tinguem la força i la informació per no normalitzar-ho, per indignar-nos, com escriu Stéphane Hessel en un llibre-manifest que està triomfant a França.

No vull acabar sense fer un parell de comentaris.
El primer va de grups de pressió i Catalunya. Durant molts anys CiU ha estat al Congrés ha estat la bestreta on molts grups de pressió anaven a depositar els seus desitjos, anhels i fins i tot esmenes davant la tramitació de qualsevol llei. Però ara, el portaveu de CiU a Madrid és també qui negociarà amb el govern espanyol cadascun dels avenços en matèria d’autogovern. La qüestió és què pesarà més. Ho dic per l’embolic entre concessionaris i fabricants de cotxes. L’embolic és fruit de l’actitud d’alguns grups polítics que quan arriben a Madrid es dediquen més a fer de bestreta per recollir interessos de lobbies i grups de pressió, a vegades contraposats amb altres sectors, i en alguns cas, contraposats amb els interessos de la majoria de la societat.
El segon d’ell és una reflexió simple, molt simple. En la compareixença del conseller Mas-Colell el conseller es va deixar anar. Si no fos perquè el conseller té aquesta aura d’home savi crec que més d’un mitjà l’hagués castigat, i de valent. Va parlar dels reptes del país en l’horitzó del 2020 i ni va contemplar la variable energètica en una setmana de pujada de preus dels carburants i en una dècada que estarà marcada pels increments en els preus energètics. De fet, quan parlàvem de les retallades li vaig preguntar pel sentit de les retallades en educació, i concretament d’un 20% en el pressupost dels Instituts. Ell va dir que no, que havíem de computar els costos de personal. Però això no està en el pressupost d’un Institut, que a ell li era igual la llei, i que ell era un polític no un comptable. Què hauria passat si ho hagués fet un Conseller del Govern d’Entesa?
COMPARTIR

Joan Herrera

Tinc 44 anys i visc al Poblenou, antic barri industrial de Barcelona. Sóc d'esquerres, ecologista, diputat d'ICV-EUiA i Coordinador Nacional d'ICV. Advocat. Treballo per la llibertat i la igualtat des de la fraternitat...

  • Facebook
  • Image
  • Image
    Blogger Comment
    Facebook Comment

2 comentarios:

El Periódico de El Prat ha dit...

Qui mana mana. Y aquí manda la banca, hasta que nos arruinen a todos y salgamos a la calle como los egipcios.
¿No ha pensado nunca la izquierda de abrir un banco? Seguro que tendría mucho exito.

Ruben ha dit...

Benvolgut Joan, alguien me comento, referente a lo que apunta el periodico deel prat, tener ICV sus cuentas en Triodo banc, el banco solidario !!y que tiene beneficios ¡¡y ya esta instaurado. supongo que lo sabes pero por si acaso te remito el enlace, y te recomiendo ir ya al minuto 52

Remito el enlace, de verdad que merece la pena, es una leccion magistral, no es broma.

http://www.eoi.es/mediateca/video.php?PHPSESSID=248be24797ccbc8c9b1e63b743d9bdcc&videoid=308