La directiva de la vergonya

Molt sorprenent l’anunci del ministre d’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, d’augmentar el termini d’internament dels immigrants sense papers dels 40 dies actuals fins al 60. Pitjor encara, alguns socialistes, entre els que estaven els espanyols, van anunciar que donarien suport aquesta setmana a l’Eurocambra a una iniciativa que aviat es debatrà i votarà: la directiva del RETORN, que preveu la reducció de les garanties legals dels immigrants sense papers i un augment en el període de detenció de fins a 18 mesos. La directiva de la vergonya fa una nova classificació de persones: els infrahumans. Persones immigrades que no tenen els mateixos drets que altres, a qui no se li respecte l'habeas corpus, que no arriben a la categoria, que no són mereixedors dels drets humans.

Zapatero s’hauria de passejar per algun dels Centres d’Internament d’Estrangers repartits per la geografia espanyola, autèntiques presons, on no es respecten els drets humans i on es tracten les persones immigrades sense documentació com a delinqüents. Fins i tot el Parlament Europeu ha publicat un informe el desembre passat en què denunciava les condicions pèssimes d’aquests centres. Jo mateix vaig poder visitar el CIEs de la Verneda, a Barcelona, per després anar al de Zona Franca. Autèntiques pressons on tanquen a persones que han comés una falta administrativa, no tenir papers.



Ultratge a la bandera
Aquesta setmana registraré una iniciativa perquè se suprimeixi del Codi Penal el delicte d’ultratge a la bandera. Ja vam fer el mateix respecte a les injúries a la Corona quan l’estiu passat El Jueves va publicar aquella il.lustració tan simpàtica. Es tracten d’anacronismes i el que no pot ser és que en un Estat laic els símbols estiguin per sobre dels drets de les persones.


I una iniciativa contra els lobbies

El proper dimecres tinc interpel·lació. Suposo que em contestarà la Vice-presidenta. I li demanaré què pensa fer per controlar els lobbies. Quines propostes pensa articular perquè situacions tan vergonyant com la del cas Taguas. El dimarts següent tota la cambra votarà una proposta concreta. En una setmana sabrem de les autèntiques voluntats de transparència.

Una o un blogaire (maduxes de ciutat) em valoraba la meva irrupció al Polònia fa uns mesos. Estic d'acord amb el seu comentari. És respectuós, tot i que cada cop que em veig, passo vergonya.

Molt recomenable. Les darreres setmanes he pogut passejar pel corredor, en bici i a peu. Quan estava tot sec, i després d'aquests dies de pluja. Molt recomenable.

Una abraçada a totes i a tots.

Incompatibilitats o el poder dels 'lobbies'

Dimarts passat arribo a Madrid, disposat a encarar el primer ple de la IXa legislatura. El dia pensava que aniria sobre dos decrets, el de mesures econòmiques i el decret de l’aigua. Però la Notícia, amb majúscules, és que un dels protagonistes de la darrera legislatura, Eduardo Zaplana plega per anar-se'n a fer de delegat per Europa de Telefónica, amb un sou que podria arribar al milió d’euros anuals. Tornem a saber per què va servir la privatització de determinades empreses públiques: perquè aquells que les van privatitzar en treguin ara profits extraordinaris. Tots ho vam criticar.

Pocs dies després, el 1r de maig, dia del treballador, ens assabentem que l’exassessor econòmic de Zapatero presidirà el “lobby” dels constructors. David Taguas, un dels artífex de les darreres mesures econòmiques del Govern, passa a encapçalar el lobby més poderós del país, fruit, se suposa, d’una estreta relació entre aquest i les principals constructores. Ara és quan toca donar explicacions. Toca explicar per què per sortir de la crisi ens continuen donant les receptes de sempre, de més obra pública i no pas de més rehabilitació o drets socials. Tocaria passar comptes sobre el per què en les mesures econòmiques ens han volgut vendre com a política progressista l’ampliació de les hipoteques de forma gratuïta, caminant cap al model japonès, i obviant que els grans afavorits per aquesta mesura són les entitats financeres i els constructors. S’hauria d’explicar per què el nou Ministre d’Indústria va donar el vist-i-plau al pas de Taguas de Moncloa a presidir Seopan.

En aquest context mereixem que el President del Govern parli de la incompatibilitat d’una cosa i l’altre. I que es comprometi que si la llei d’Incompatibilitats no impedeix aquesta obscenitat, es canviï la llei perquè no ho permeti.



Primer de maig

Com cada any, vaig anar a la mani del primer de maig i em va tocar anar a la capçalera, i no amb la delegació d’ICV-EUiA. Mai m’ha agradat anar a les capçaleres, entre altres coses, perquè una mani és una ocasió magnífica per compartir amb els teus, i si vas a la capçalera aquest moment te l’acabes perdent.

Al final però vaig escoltar les intervencions del sindicalista andorrà (carregat de raó envers un model gairebé feudal i sense drets laborals), a en Pepe Álvarez, i a en Joan Coscubiela. En “Coscu” va fer una intervenció complerta, en aigua (carregant contra les hectàrees de regadiu), en immigració, criticant a aquells que pensen en l’immigrant com si es tractés d’una peça de l’automòbil, que pots posar-la i treure-la quan no la necessites, i en fiscalitat, criticant aquells que suprimeixen l’impost de patrimoni (govern ZP) o aquells que redueixen excessivament l’impost de successions o donacions. Excel·lent intervenció.

Aigua

Al final ens en vam sortir amb les condicions que vam posar a les mesures que impulsa el Govern central. Temporalitat i excepcionalitat, reversibilitat i que l’obra, un cop esdevingui innecessària, sigui interrompuda i per últim titularitat pública.

Més enllà del que hem parlat, i del que ja s’ha reconegut: hi ha hagut errors en la política de comunicació i el procés s’hauria d’haver fet d’una altra manera, ara és hora de posar garanties. I de fer com a mínim una reflexió. Sé que hi ha gent, especialment a terres de l’Ebre, decebuda. Però al costat d’això vull dir que si ens trobéssim durant mesos amb interrupció del subministrament de l’aigua a l’àrea de Barcelona, aleshores si que ens trobaríem en l’escenari en que s’obriria la porta a una lògica bàsicament trasvasista.

L’ampliació del “minitrasvasament” no agrada, és del govern Zapatero. I tot i no agradar-nos l’estem condicionant. Si ICV no hi fos, moltes de les clàusules que estem posant ni apareixerien.

xecs, aigua i nyaps nuclears

Aquesta setmana ens disposem a aprovar el xec dels 400 euros, per tothom, aquesta propina pels rics i aquesta almoina pels pobres. Mentre, les dades de l’atur, les noves previsions de creixement contrasten amb les mesures anunciades pel Govern Zapatero.
No entenc com en un escenari de crisi econòmica ens podem gastar 7.000 milions d’euros en aquesta mesura, en comptes d’invertir-los en despesa social, o en rehabilitació dels habitatges.
Encara més insòlit és que el Ministre Solbes digui que les CCAA ja estan prou finançades mentre l’Administració Central de l’Estat és l’única que té superàvit. Abans que afrontar el canvi en el model de finançament hauria d’haver un canvi d’actituds.
En aquesta mateixa setmana el 24 d’abril anava a Tarragona. Vaig a Tarragona per fer una roda de premsa a la seu d’ICV. El tema: el darrer incident a Ascó I. He demanat que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) elevi l'incident en la central nuclear d'Ascó I a nivell 3 en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES) perquè a més del control inadequat del material radioactiu i el subministrament d’informació deficient i incomplet, la radioactivitat ha arribat a l’exterior de la central nuclear. A més, des d’ICV presentarem una denúncia davant la Fiscalia de Tarragona.Ho torno a dir: cal la reforma del CSN, especialment la modificació del règim de sancions perquè no passi que a les centrals nuclears els surti més a compte seguir operant en condicions de seguretat degradades que assumir els costos de la sanció, i perquè s'assegurin garanties i obligacions per als treballadors de les centrals nuclears, especialment pel que fa a l’obligació de denunciar. A més,els treballadors no poden procedir d'empreses subcontratades. Ha d’haver especialització i professionalitat. Si amb alguna cosa no es poden estalviar costos és amb la seguretat de les plantes. I la qualificació dels seus treballadors és seguretat.
Si tenim la indústria nuclear més barroera i de pa sucat amb oli d’Europa hauríem de tenir una llei de nuclears molts exigent, molt millor que l’actual. Això mentre no es tanquin les centrals. Aquesta setmana he demanat una entrevista amb el ministra d’Indústria, Miguel Sebastián, per demanar que el Govern del PSOE deixi de posposar el debat del tancament de les nuclears. Vull explicar-li el calendari que des d’ICV proposem per al tancament de les centrals amb l’horitzó del 2018.
Respecte al decret sobre l’aigua que es discuteix el proper dimarts al Congrés des d’ICV posarem algunes condicions. Que la solució sigui temporal, excepcional. Que quan plogui o la dessalinitzadora es posi en marxa s’interrompi el suministre. Que es garanteixi la discontinuïtat de l’obra així com la seva reversibilitat. Dit d’una altra manera, que un cop haguem sortit de la situació d’excepcionalitat s’interrompi o es segelli l’obra, garantint que no s’utilitzarà. Que la titularitat de l’obra sigui pública i que la gestioni la Generalitat. I que per últim, l’aigua que es detregui del riu sigui una aigua que es compri o no es gasti riu amunt, garantint així el mateix cabal ecològic.