Un dia a la Ribera d'Ebre

A la manifestació de Mora d'Ebre d'avui diumenge molta gent ha sortit al carrer, per dir no al cementiri de residus nuclears, per explicar que no el volen en unes terres amb monocultiu nuclear, per raonar que a un pagès de la Ribera d'Ebre el que pitjor li ha anat és la forta dependència de les centrals. La gent no està només preocupada, està emprenyada, està mosca. Els hi sorprén que hi hagi qui erncara defensi la ubicació del Magatzem Temporal -per 60 anys- Centralitzat deResidus Radioactius d'Alta Activitat (MTCRRAA) a Ascó, menyspreant l'opinió de 10 consells comarcals, més de 100 municipis, el Parlament de Catalunya i el propi Govern de la Generalitat.

En la manifestació d'avui però a aquesta emprenyamenta se li he notat un cert alleugeriment respecte a la darrera manifestació a Ascó. Aleshores no coneixiem l'opinió del Govern. Ara, els tres socis del govern són els que han promogut la resolució que es votarà dijous al Parlament expressant l'opinió contrària de la sobinrania popular. Perquè ara sigui ja tot el Govern qui es pronunciï en contra ha estat clau la manca de consens en el territori. Ha estat clau l'opinió de la gent de les terres de l'ebre, però també allò que vam expressar alguns fa temps; sense consens en el territori no es pot ubicar una infraestructura on s'enmagatzemaran tots els residus radioactius d'alta activitat del país.

Però aquest alleugeriment no ha fet baixar la guàrdia. Milers de persones han sortit al carrer. La gent de la Ribera d'Ebre perquè saben quela població de la comarca que més població ha perdut ens els darrers anys és la que pretesament tenia la indústria més important, Ascó. La gent del Priorat perquè estan liderant una manera de sortirse'n diferent, i sabent el que representa per a ells la instl·lació del cementiri. I la gent de les terres de l'Ebre perquè no volen més hipoteques.

A aquests factors se li ha sumat la moció aprovada al congrés en que es recorda que qualsevol procés s'ha de fer amb consens territorial i amb l'acord de de les CCAA. Tot i que el més raonable hauria d'haver estat la paralització d'uin procés que neix viciat d'origen, al pretendre col·locar tots els residus sense decidir abans fins quan es generen, hem aconseguit que com a mínim se li recordi al Govern que no pot canviar les regles a la meitat de la partida i ha de tenir present el criteri de les CCAA.

Toros, un debat sobre la nostra civilitat

L’agressiva reacció de la dreta política i mediàtica sobre el debat que s’està portant a terme al Parlament en relació amb las curses de braus ha tingut el seu moment més esperpèntic amb l’aparició en escena de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, ahir fent-se fotos disfressada de torera i declarant els toros “festa de Bé de Interès General”. Primer hem d’agrair que Catalunya hagi obert aquest debat que no té res a veure, com ho està presentat la dreta cavernària, amb la identitat cultural espanyola. Senzillament, el que es debat és si és moral i ètic fer espectacle d’una tortura. Quan veiem els caçadors de foques al Canadà apallissant fins a la mort aquests animals o quan veiem les horroroses baralles de galls o de gossos jo no veig cap “festa” ni nacional, ni local ni de cap mena. Només persones humanes que disfruten veient el sofriment, la tortura i la sang d’un animal.

Ara fa dos mesos, el diputat d’ICV, Francesc Pané, va fer una intervenció al Parlament en relació amb la prohibició dels toros que reprodueixo en part: “Quan hom em pregunta què dóna la mesura de civilitat d'una nació, responc que les seves escoles, la cura que té dels seus ancians, la pulcritud dels cementiris seus. Sí, i el respecte amb què tracta els animals i els boscatges que posseeix. En paraules genètiques: la manera com la comunitat s'endreça i governa sobre la vida, sobre l'aigua i sobre l'aire”.

Senyora Aguirre i companyia: el que s’està debatent al Parlament no té res a veure amb la interpretació populista que el nacionalisme català vol acabar amb els toros. No, el que s’està debatent és sobre el nostre nivell de civilitat és a dir, si estem en el calaix dels països i pobles que respecten els animals o bé amb aquells altres on es maltracten i no se’ls respecta. I jo estic i defenso una Catalunya que estigui en el grup dels pobles i països cívics.

I torno a recordar Francesc Pané: “Es tracta de prohibir. Cert. També les prohibicions formen part de la responsabilitat legislativa, si una majoria entén que fer-ho és un avenç civil. No proposem res d'excepcional: ¿no hem prohibit l'abús de la velocitat, l'alcohol per a adolescents, o el soroll contra el descans?

I acabo: he sentit avui el president de l’Asociación Nacional de Plazas de Toros arribar a dir que les curses de brau s’haurien de declarar Patrimoni de la Humanitat. La immensa majoria de la humanitat detesta la “festa nacional” dels toros. Lluny del que puguin pensar els protaurins, la imatge de l’Espanya torera que encara hi ha fora més que fer-nos simpàtics ens fa profundament antipàtics i cruels. La tortura dels toros a les places és la pitjor imatge per a una Espanya que massa sovint presumeix de moderna, oberta i liberal. Per això, Esperanza Aguirre disfressada ahir de torera és la representació de l’Espanya premoderna.

Bona disposició, mals auguris

La reunió que hem mantingut avui a Madrid amb la vicepresidenta Elena Salgado i els ministres Miguel Sebastián i José Blanco per arribar a un acord polític per a la recuperació del creixement econòmic i la creació d'ocupació té per nosaltres un regust agredolç. El Govern ha demostrat bona disposició al diàleg i ens felicitem que estiguin oberts a discutir les propostes d’ICV sobre rehabilitació energètica dels habitatges i l'ampliació d'incentius fins a rendes superiors a 30.000 euros, fiscalitat ambiental, inembargabilitat de les persones, la supressió del “desnonament express” així com també impulsar un Pla de rescat per al sector del moble.

Aquesta bona disposició queda entelada perquè el Govern del PSOE segueix tretze són tretze de no voler tractar l'evasió fiscal ni ser més exigents amb el sector bancari. Nosaltres defensem que l’única sortida a la crisi és des de l’esquerra, amb iniciatives “progressites” com ara regular els sous dels alts càrrecs del sector bancari, una reforma de la fiscalitat i assegurar la despesa social.

Lamentablement, tinc mals auguris. El Govern sembla entestat a no voler tenir el lideratge en allò públic per afrontar la crisi econòmica. I sense aquest lideratge des d’ICV estem convençuts que no hi ha sortida justa a la crisi. Aquest govern està mancat de voluntad d’afrontar una reforma fiscal justa. Tampoc se li veu voluntat d'exigència al sector bancari ni replantejar-se l'increment de l'IVA.

Un barrer apunt: en la reunió d’aquest matí al Palau Zurbano de Madrid hem deixat clar al Govern que trobem i trobarem inacceptable que el debat laboral i les possibles reformes en el sistema de pensions se situin fora de la taula del diàleg social i en el marc del Pacte de Toledo. No tolerarem les mesures d'allargament obligatori de l'edat de jubilació als 67 anys. Esperem i desitgem que finalment el Govern de Zapatero reflexioni i s’apunti a la sortida social de la crisi. En aquest camí sí que ens trobarà.

(podeu consultar el document amb les propostes d’ICV que hem lliurat avui al Govern en l'apartat ’apartat “documents” de la web d’Iniciativa)