Dret a
decidir, no és tan sols decidir quina
relació té Catalunya amb la resta d’Europa
i de l’Estat. Dret a decidir, vol dir,
també, definir una estratègia per recuperar la política,
és a dir, la capacitat per fer
polítiques econòmiques alternatives. I avui la política, la democràcia, està en joc pel manteniment de les polítiques d'austeritat.
Quin
sentit té mantenir un objectiu de dèficit que no només manté les retallades sinó que les amplia? Des d'un punt
de vista econòmic no té cap de sentit. Ampliar les retallades acaba afectant a
l'economia, generant atur, amplia el patiment, contrau la demanda, i acaba
afectant a la política d'ingressos de
l'administració. Podem continuar discutint
sobre si retallem molt o moltíssim. Podem fer veure que ens
plantem mentre es prorroga el pressupost complint amb l'objectiu de dèficit del 0'7%, amb unes retallades pràctiques de més de 4.500 milions, i sense
aplicar la política d’ingressos pactada a l’inici de la legislatura. Però el més sensat seria definir una
estratègia per intentar superar el “corsé” que suposa una política de contenció del dèficit sense cap tipus de sentit.
Per què volem el pressupost necessari? Per fer un acte de
pedagogia. Ens cal un pressupost que posi damunt de la taula les polítiques que ens calen. Però
a més, aquest pressupost és l'instrument per mirar de superar uns objectius de dèficit que no tenen cap lògica.
I fer-ho no tan sols en la perspectiva del 2013, sinó dels anys que vindran. Com fer-ho sinó? Presentar un pressupost amb noves retallades és acatar. I prorrogar el pressupost significa assumir una retallada sense precedents històrics. La única manera de defensar i
superar l’actual marc: presentar els
pressupostos necessaris.
